RESUM PÍRAM I TISBE

Píram i Tisbe eren dos joves a l'amor dels quals s'oposaven els pares de tots dos. Això els obligava a no poder parlar-se més que per una esquerda en el mur que separava les seves cases, fins que un dia van decidir escapar-se junts i viure lluny de les seves famílies. Per a això van acordar reunir-se a la nit següent en un moral.
Primer arriba Tisbe però, mentre esperava al seu estimat, veu una lleona i fuig deixant caure el vel que cobria els seus cabells. La lleona, amb el musell ensangonat per la recent matança d'unes bovines, troba el vel i joguineja amb ell, deixant-ho tacat de sang. Poc després arriba Píram, veu el vel ensangonat i creu que Tisbe ha estat presa d'una fera. Amb el cor estripat decideix suïcidar-se amb el seu punyal. La sang de Píram surt de la seva ferida, i xopa la terra. Les fruites del moral, fins llavors blanques, es tornes vermelles com la sang de Píram, en senzill homenatge als desgraciats amants.Massa tarda, arriba Tisbe cridant en veu baixa a Píram. Al veure les fruites vermelles del moral té un terrible pressentiment i corre al peu de l'arbre per trobar-se amb Píram i Tisbe cau al costat d'ell. Les llàgrimes cauen dels seus ulls al veure el vel que abraça Píram i comprendre el succeït. Inconsolable, presa a les seves mans el punyal i se suïcida al costat de Píram. I així, abraçats, van quedar Píram i Tisbe al peu d'aquell arbre de mores que, des de llavors, ens recorda amb el color dels seus fruits la tragèdia viscuda pels desgraciats amants.

Les Metamorfosis d'Ovidi

Dèdal i Ícar

Dèdal volia escapar de Creta i de Minos. Per això va decidir anar-se per l'aire, perquè Minos no li permitiria sortir de l'illa. Així va començar a construir un nou invent per volar, unes ales. Fetes amb plomes ordenades per mida, les va unir amb lli i amb cera, i li va donar la forma de les ales de les aus. Mentres el seu fill Ícar l'ajudava amb els materials.

Quan les ales varen estar construides, Dèdal va donar instruccions al seu fill sobre el vol: Havia de volar a una altura mitjana, perquè si anava massa baix les ales es banyarien i si anava molt alt el Sol derretiria la cera, i havia d'anar darrera seu.

Varen sortir de terra volant, i en l'aire van pasar per Delos, Paros, Samos, Lebintos i Calimne. Ícar, que començava a agafar gust a volar, va pujar més alt. La cera de les ales es va començar a fondre i les plomes van caure, i així va caure al mar i va morir. Finalment el pare va donar sepulcre al seu fill.

Daniela Marques Branco