Les històries que hem tractat a classe són:
- Dafne
- Narcís
- Níobe
- Jacint
- Dèdal i Ícar
- Píram i Tisbe
- Jacint
dimarts, 9 de novembre del 2010
diumenge, 7 de novembre del 2010
Les termes romanes
Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma. Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta; precisament el nom de thermae deriva del grec θερμός thermós, 'calent', ja que a l'antiga Grècia ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics.
Termes romans de Caesaraugusta.
Però va ser durant l'Imperi, quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'aqüeductes.
Les estades termals eren, dins de la diversitat, similars en tot l'Imperi. Normalment constaven de les estades:
Palestra: Pati central al qual s'obrien totes les altres estades i es podia practicar exercicis físics.
Laconicum: Bany de vapor.
Apodyterium: Vestidors. Habitació pròxima al pòrtic de l'entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.
Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per la d'aigua calenta.
Frigidarium: Era la sala destinada als banys d'aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal.lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatiae).
Caldarium: Bany d'aigua calenta, l'alveus. Era l'habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia a la banyera o dipòsits d'aigua calenta anomenats llaura.
Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.
Termes de Cabezo de Alcalà
Daniela Marques Branco
Termes romans de Caesaraugusta.
Però va ser durant l'Imperi, quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'aqüeductes.
Les estades termals eren, dins de la diversitat, similars en tot l'Imperi. Normalment constaven de les estades:
Palestra: Pati central al qual s'obrien totes les altres estades i es podia practicar exercicis físics.
Laconicum: Bany de vapor.
Apodyterium: Vestidors. Habitació pròxima al pòrtic de l'entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.
Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per la d'aigua calenta.
Frigidarium: Era la sala destinada als banys d'aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal.lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatiae).
Caldarium: Bany d'aigua calenta, l'alveus. Era l'habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia a la banyera o dipòsits d'aigua calenta anomenats llaura.
Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.
Termes de Cabezo de Alcalà
Daniela Marques Branco
dimecres, 3 de novembre del 2010
Més participis!
- Vitta coercebat positos sine lege capillos.
- Occisus est a cena rediens.
- Tibicinem cantantem audivi.
- Caesar, exploratis regionibus, omnes copias castris eduxit.
- Orta luce, Caesar castra movit.
- Caesare duce, milites vicerunt.
- Antonius, ense destricto, adversum hostes impetum fecit.
- Ibi L. Manlius provocantem Gallum occidit.
- Caesar, ad utrimque partem pontis firmo praesidio relicto, in fines Saugambrorum contendit.
- His rebus confectis, Caesar milites in castra deducit.
- Pompeio duce, senatus contra Caesarem bellum paravit.
En una hora del pati les podríem corregir si algú hi està interessat!
- Occisus est a cena rediens.
- Tibicinem cantantem audivi.
- Caesar, exploratis regionibus, omnes copias castris eduxit.
- Orta luce, Caesar castra movit.
- Caesare duce, milites vicerunt.
- Antonius, ense destricto, adversum hostes impetum fecit.
- Ibi L. Manlius provocantem Gallum occidit.
- Caesar, ad utrimque partem pontis firmo praesidio relicto, in fines Saugambrorum contendit.
- His rebus confectis, Caesar milites in castra deducit.
- Pompeio duce, senatus contra Caesarem bellum paravit.
En una hora del pati les podríem corregir si algú hi està interessat!
dilluns, 1 de novembre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
RESUM PÍRAM I TISBE
Píram i Tisbe eren dos joves a l'amor dels quals s'oposaven els pares de tots dos. Això els obligava a no poder parlar-se més que per una esquerda en el mur que separava les seves cases, fins que un dia van decidir escapar-se junts i viure lluny de les seves famílies. Per a això van acordar reunir-se a la nit següent en un moral.
Primer arriba Tisbe però, mentre esperava al seu estimat, veu una lleona i fuig deixant caure el vel que cobria els seus cabells. La lleona, amb el musell ensangonat per la recent matança d'unes bovines, troba el vel i joguineja amb ell, deixant-ho tacat de sang. Poc després arriba Píram, veu el vel ensangonat i creu que Tisbe ha estat presa d'una fera. Amb el cor estripat decideix suïcidar-se amb el seu punyal. La sang de Píram surt de la seva ferida, i xopa la terra. Les fruites del moral, fins llavors blanques, es tornes vermelles com la sang de Píram, en senzill homenatge als desgraciats amants.Massa tarda, arriba Tisbe cridant en veu baixa a Píram. Al veure les fruites vermelles del moral té un terrible pressentiment i corre al peu de l'arbre per trobar-se amb Píram i Tisbe cau al costat d'ell. Les llàgrimes cauen dels seus ulls al veure el vel que abraça Píram i comprendre el succeït. Inconsolable, presa a les seves mans el punyal i se suïcida al costat de Píram. I així, abraçats, van quedar Píram i Tisbe al peu d'aquell arbre de mores que, des de llavors, ens recorda amb el color dels seus fruits la tragèdia viscuda pels desgraciats amants.
Primer arriba Tisbe però, mentre esperava al seu estimat, veu una lleona i fuig deixant caure el vel que cobria els seus cabells. La lleona, amb el musell ensangonat per la recent matança d'unes bovines, troba el vel i joguineja amb ell, deixant-ho tacat de sang. Poc després arriba Píram, veu el vel ensangonat i creu que Tisbe ha estat presa d'una fera. Amb el cor estripat decideix suïcidar-se amb el seu punyal. La sang de Píram surt de la seva ferida, i xopa la terra. Les fruites del moral, fins llavors blanques, es tornes vermelles com la sang de Píram, en senzill homenatge als desgraciats amants.Massa tarda, arriba Tisbe cridant en veu baixa a Píram. Al veure les fruites vermelles del moral té un terrible pressentiment i corre al peu de l'arbre per trobar-se amb Píram i Tisbe cau al costat d'ell. Les llàgrimes cauen dels seus ulls al veure el vel que abraça Píram i comprendre el succeït. Inconsolable, presa a les seves mans el punyal i se suïcida al costat de Píram. I així, abraçats, van quedar Píram i Tisbe al peu d'aquell arbre de mores que, des de llavors, ens recorda amb el color dels seus fruits la tragèdia viscuda pels desgraciats amants.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Les Metamorfosis d'Ovidi
Dèdal i Ícar
Dèdal volia escapar de Creta i de Minos. Per això va decidir anar-se per l'aire, perquè Minos no li permitiria sortir de l'illa. Així va començar a construir un nou invent per volar, unes ales. Fetes amb plomes ordenades per mida, les va unir amb lli i amb cera, i li va donar la forma de les ales de les aus. Mentres el seu fill Ícar l'ajudava amb els materials.
Quan les ales varen estar construides, Dèdal va donar instruccions al seu fill sobre el vol: Havia de volar a una altura mitjana, perquè si anava massa baix les ales es banyarien i si anava molt alt el Sol derretiria la cera, i havia d'anar darrera seu.
Varen sortir de terra volant, i en l'aire van pasar per Delos, Paros, Samos, Lebintos i Calimne. Ícar, que començava a agafar gust a volar, va pujar més alt. La cera de les ales es va començar a fondre i les plomes van caure, i així va caure al mar i va morir. Finalment el pare va donar sepulcre al seu fill.
Dèdal volia escapar de Creta i de Minos. Per això va decidir anar-se per l'aire, perquè Minos no li permitiria sortir de l'illa. Així va començar a construir un nou invent per volar, unes ales. Fetes amb plomes ordenades per mida, les va unir amb lli i amb cera, i li va donar la forma de les ales de les aus. Mentres el seu fill Ícar l'ajudava amb els materials.
Quan les ales varen estar construides, Dèdal va donar instruccions al seu fill sobre el vol: Havia de volar a una altura mitjana, perquè si anava massa baix les ales es banyarien i si anava molt alt el Sol derretiria la cera, i havia d'anar darrera seu.
Varen sortir de terra volant, i en l'aire van pasar per Delos, Paros, Samos, Lebintos i Calimne. Ícar, que començava a agafar gust a volar, va pujar més alt. La cera de les ales es va començar a fondre i les plomes van caure, i així va caure al mar i va morir. Finalment el pare va donar sepulcre al seu fill.
Daniela Marques Branco
divendres, 22 d’octubre del 2010
Zeus
Zeus es va casar amb Hera,pero abans ja havia estas casat amb Metis i Tetis.
Era el senyor del cèl i la pluja (els seus simbols són l'àguila reial,el ceptre y el llamp).Hera filla de Cronos i Rea també era esposa i germana de Zeus,és protectora del matrimoni i de les dones casades,tenen una filla anomenada Ilita que asisteis a les dones al moment del part.
-Zeus era infiel a Hera amb moltes deessess com per exemple algunes són:
·Zeus amb Leto:Tenen bessons,Apolo( deu de la pesia i el cant) i Artemisa(deesa dels boscos).Quan Leto anava a parir Hera va fer tot el possible per que no pogués i tot el poble li va donar l'esquena però una illa la va acceptar i va poder parir.
·Zeus amb Maya:Varen tenir al deu Hermes (el misatjer dels deus),era un geni.
-Zeus també va tenir relacions amb mortals com per exemple:
·Zeus amb Sémele:Varen tenir a Dionisi,la seva mare era mortal pero ell és va convertir en deu.Sémele va morir carbonitzat per la manifestació de Zeus.Llavors ell es va cosir al muslo al seu fill i va néixer Dionisi(el rei de la festa i el vi).
·Zeus amb Alcmena:Varen tenir a Heracles.Zeus va tomar l'apariéncia del marit d'ella per conquistar-la i varen tenir relacions.El marti apareis que estava en la guerra i el veu junts.
Aquestes varen ser algunes de les altres dones amb qui va estar Zeus pero va tenir moltes més.
Una nit Zeus li va dir a hera <<Hera,cap allí hi aniràs més tard,vinga,nosaltres dos fiquem-nos al llit i gaudim de l'amor>>,ell volia ficar-se al llit amb Hera i li diu que mai avia sentit aquell desig per ninguna altra dona,i li conta algunes de les dones,Hera al principi s'oposa un poc però solamente per si algú els veia però a la fi accepta i és fiquen al llit com Zeus ho desitjava.
Olga García Caballero
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Empúries
Fou una antiga ciutat grega i romana. Estava situada al golf de roses, avui dins el municipi de l'Escala a la vora de Sant Martí d'Empúries. La ciutat estava emmurallada, i les muralles es van refer en diversos moments. Al centre de la Nàpolis hi ha la plaça (àgora) i al costat de la plaça hi havia una Stoa (mercat). Tenia diversos temples que se suposa que estaven dedicats a Zeus-Serapis i Esculapi.
L'any 1909 s'hi va trobar l'estàtua de l'Asclepi d'Empúries, la figura grega de gran format més occidental. S'hi han fet tota mena de troballes, algunes de les quals d'objectes de gran qualitat artística, com ara una Venus, un cap d'Afrodita o d'Apol·lo, un de ZEUS, nombrosos mosaics entre els quals en destaquen el Sacrifici d'Ifigènia i els dels Peixos.
Aquí podem veure un exemple d'Empúria:
Ylenia Fernández Santiago
L'any 1909 s'hi va trobar l'estàtua de l'Asclepi d'Empúries, la figura grega de gran format més occidental. S'hi han fet tota mena de troballes, algunes de les quals d'objectes de gran qualitat artística, com ara una Venus, un cap d'Afrodita o d'Apol·lo, un de ZEUS, nombrosos mosaics entre els quals en destaquen el Sacrifici d'Ifigènia i els dels Peixos.
Aquí podem veure un exemple d'Empúria:
Ylenia Fernández Santiago
dijous, 14 d’octubre del 2010
Euclides: una font per escriure en grec!
A partir d'ara ja podeu començar a passar els apunts de grec a l'ordinador!
He posat un enllaç a l'apartat de recursos; si cliqueu damunt d'ell us apareixerà una pàgina amb el títol "Euclides Grec Politònic", on us explica quina tecla és cada símbol; a la dreta de la pàgina hi ha "descàrrega", cliqueu i se us instal·larà sense cap mena de problema, ja veureu que és molt senzill. Si hi ha algun problema m'ho comenteu i ho solucionem, va bé?
Us deixo l'enllaç aquí mateix!
He posat un enllaç a l'apartat de recursos; si cliqueu damunt d'ell us apareixerà una pàgina amb el títol "Euclides Grec Politònic", on us explica quina tecla és cada símbol; a la dreta de la pàgina hi ha "descàrrega", cliqueu i se us instal·larà sense cap mena de problema, ja veureu que és molt senzill. Si hi ha algun problema m'ho comenteu i ho solucionem, va bé?
Us deixo l'enllaç aquí mateix!
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Participis i més participis
Tal i com vam acordar, us deixo alguna frase per practicar els participis.
A més a més, xafardejant per la xarxa, he trobat un parell d'enllaços interessants, on hi ha uns resums sobre els participis molt ben fets; veureu que hi ha exemples de cada participi i això us pot ajudar molt a l'hora de traduir; tot i així, a classe ho tornarem a practicar! Aquí us deixo el primer enllaç, i el segon! féu-hi un cop d'ull eh?!
Participi concertat:
Dionysius Tyranus, cultros tonsorios timens, condenti carbone radebat capillum.
Verba ab hoc homine dicta credere non possumus.
Ceteri, metu perculsi, a periculis aberant.
Caesar, hoc sperans, legiones tres e castris educit.
Deus misericordia motus dixit verba homini.
Pulchrum est errante monstrare viam.
Ablatiu absolut:
Confecto proelio, Caesar pontem refici iubet.
Caesar, albente caelo, legiones instruxit.
Ariovistus, cognito Caesaris adventu, legatos misit.
Haec dicente consule, omnes evaserunt.
Augusto imperatore, Romani Hispaniam subegerunt.
Aenea duce, profugi vagabantur sedibus incertis.
Ja sabeu que per qualsevol dubte, suggeriment, etc., deixeu un comentari!
Molt bon pont!!
A més a més, xafardejant per la xarxa, he trobat un parell d'enllaços interessants, on hi ha uns resums sobre els participis molt ben fets; veureu que hi ha exemples de cada participi i això us pot ajudar molt a l'hora de traduir; tot i així, a classe ho tornarem a practicar! Aquí us deixo el primer enllaç, i el segon! féu-hi un cop d'ull eh?!
Participi concertat:
Dionysius Tyranus, cultros tonsorios timens, condenti carbone radebat capillum.
Verba ab hoc homine dicta credere non possumus.
Ceteri, metu perculsi, a periculis aberant.
Caesar, hoc sperans, legiones tres e castris educit.
Deus misericordia motus dixit verba homini.
Pulchrum est errante monstrare viam.
Ablatiu absolut:
Confecto proelio, Caesar pontem refici iubet.
Caesar, albente caelo, legiones instruxit.
Ariovistus, cognito Caesaris adventu, legatos misit.
Haec dicente consule, omnes evaserunt.
Augusto imperatore, Romani Hispaniam subegerunt.
Aenea duce, profugi vagabantur sedibus incertis.
Ja sabeu que per qualsevol dubte, suggeriment, etc., deixeu un comentari!
Molt bon pont!!
divendres, 8 d’octubre del 2010
Un repàs de traducció
Discipulae de 4t d'ESO!!!
Aquí teniu unes oracions per anar practicant aquests dies; és un bon sistema per anar estudiant. Analitzeu-les i féu la traducció, així, els dubtes que us surtin els resoldrem el dia abans de l'exàmen.
Poetae Romae historiam narrant.
Minerva sapientiae dea est.
Dea Diana in silvis habitat.
Illi dearum aras ornant.
Magnam victoriam obtinent.
Bona puella multas amicas habet.
Regina advenam vocat.
Advena insulae reginam laudat.
Musae poetis famam et gloriam dant.
Divitiae discordiarum causa sunt.
Avaritiam atque superbiam non amamus.
Per silvam ferae errant.
Aquí teniu unes oracions per anar practicant aquests dies; és un bon sistema per anar estudiant. Analitzeu-les i féu la traducció, així, els dubtes que us surtin els resoldrem el dia abans de l'exàmen.
Poetae Romae historiam narrant.
Minerva sapientiae dea est.
Dea Diana in silvis habitat.
Illi dearum aras ornant.
Magnam victoriam obtinent.
Bona puella multas amicas habet.
Regina advenam vocat.
Advena insulae reginam laudat.
Musae poetis famam et gloriam dant.
Divitiae discordiarum causa sunt.
Avaritiam atque superbiam non amamus.
Per silvam ferae errant.
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Cronos
Ja fa dies que vàrem llegir uns textos al voltant de la divinitat de Cronos, però per circumstàncies variades encara ara no els hem pogut tractar. He decidit fer-ho hic et nunc, així tancarem d'una vegada el tema.
Hem remunto a la primera generació dels déus, quan Gea (la Terra) tota sola va engendrar Urà (el Cel), amb les mateixes proporcions que ella per regnar els dos junts. Més tard, gitant-se amb Urà va donar llum els Titans, entre ells Cronos, i les Titànides. També va tenir els Gegants, que es dividien en dos grups: els Ciclops i els Hecatonquirs.
A mesura que naixien els fills d'Urà i Gea, eren llençats a un abisme obscur anomenat Tàrtar, del qual no podien sortir per estar encadenats per fortes cadenes. Malgrat els precs de Gea, Urà no accedia a lliurar els seus fills, per la qual cosa Gea va conspirar contra ell. Va proposar el pla als seus fills i tan sols Cronos (el Temps), el més jove, va accedir a ajudar-la. Va lluitar amb el seu pare i el va vèncer, tallant-li els genitals amb una poderosa falç que li havia donat Gea. Dels testicles que van caure a la mar, barrejats amb l'escuma, va néixer Afrodita.
Cronos va suplantar el seu pare Urà, que abans de marxar li va vaticinar que ell també seria desterrat per un dels seus fills.
Cronos va alliberar els seus germans, que li van jurar fidelitat eterna. Va agafar com a esposa la seva pròpia germana Rea, amb la que va tenir sis fills: Hades, Posidó, Zeus, Hèstia, Demèter i Hera.
Cronos, tement el que el seu pare li havia dit, es tragava els seus fills a mesura que anaven nasquent.
Rea va decidir venjar-se d'aquesta crueltat i quan va néixer l'últim dels seus fills, Zeus, li va donar una pedra envolta amb bolquers, la qual Cronos va engolir sense adonar-se'n.
Rea va confiar el seu fill a les nimfes Melianes, les quals se'l van endur a una cova al mont Ida, a Creta.
Zeus es va fer gran i es va rebel·lar contra el seu pare; Cronos, derrotat, es va veure obligat a tornar la vida als seus fills que havia devorat. Al final va ser llançat al Tàrtar.
Hem remunto a la primera generació dels déus, quan Gea (la Terra) tota sola va engendrar Urà (el Cel), amb les mateixes proporcions que ella per regnar els dos junts. Més tard, gitant-se amb Urà va donar llum els Titans, entre ells Cronos, i les Titànides. També va tenir els Gegants, que es dividien en dos grups: els Ciclops i els Hecatonquirs.
A mesura que naixien els fills d'Urà i Gea, eren llençats a un abisme obscur anomenat Tàrtar, del qual no podien sortir per estar encadenats per fortes cadenes. Malgrat els precs de Gea, Urà no accedia a lliurar els seus fills, per la qual cosa Gea va conspirar contra ell. Va proposar el pla als seus fills i tan sols Cronos (el Temps), el més jove, va accedir a ajudar-la. Va lluitar amb el seu pare i el va vèncer, tallant-li els genitals amb una poderosa falç que li havia donat Gea. Dels testicles que van caure a la mar, barrejats amb l'escuma, va néixer Afrodita.
Cronos va suplantar el seu pare Urà, que abans de marxar li va vaticinar que ell també seria desterrat per un dels seus fills.
Cronos va alliberar els seus germans, que li van jurar fidelitat eterna. Va agafar com a esposa la seva pròpia germana Rea, amb la que va tenir sis fills: Hades, Posidó, Zeus, Hèstia, Demèter i Hera.
Cronos, tement el que el seu pare li havia dit, es tragava els seus fills a mesura que anaven nasquent.
 |
| Cronos devorant un fill i Rea asustada |
 |
| Rubens |
 |
| Goya |
Rea va decidir venjar-se d'aquesta crueltat i quan va néixer l'últim dels seus fills, Zeus, li va donar una pedra envolta amb bolquers, la qual Cronos va engolir sense adonar-se'n.
Rea va confiar el seu fill a les nimfes Melianes, les quals se'l van endur a una cova al mont Ida, a Creta.
Zeus es va fer gran i es va rebel·lar contra el seu pare; Cronos, derrotat, es va veure obligat a tornar la vida als seus fills que havia devorat. Al final va ser llançat al Tàrtar.
dijous, 23 de setembre del 2010
Usos de l'alfabet grec.
Els alumnes de 1r de batxillerat de Grec hem estat treballant l'alfabet. Per això la professora ens va demanar que cerquessim informació sobre els usos de l'alfabet grec en alguns objectes i àmbits de la vida quotidiana. Així ens varem adonar que hi ha molts usos de l'alfabet grec, com per exemple:
En els cotxes:
- Lancia YPSILON
- Lancia DELTA
- Opel OMEGA
En els cotxes:
- Lancia YPSILON
- ALFA romeo
En màquines de cosir:
- Marca ALFA
- Marca SIGMA
En rellotges:
- Rellotges OMEGA
En marques deportives:
- KAPPA
En aviació:
- DELTA airlines
En alimentació:
- Llet OMEGA 3
En les empreses:
- TAU ceràmiques
Per altra part, en el vocabulari que utilitzam també les feim servir, com per exemple:
- El mascle ALFA és l'individu d'un grup d'animals de la mateixa espècie, que ocupa la posició més alta de la jerarquia del grup; com a l'alfabet grec la lletra alfa α és la primera.
- Un DELTA fluvial és el terreny comprès entre els costats del riu en la seva desembocadura. Per la forma de la lletra delta Δ.
Daniela Marques Branco
La fundació de Roma en imatges
Salvete discipulae!
Per aclarir el gran embolic sobre la fundació de Roma farem la següent activitat:
A continuació trobareu tot un seguit d'imatges que versen sobre aquests fets; vosaltres en forma de comentari hi heu de posar els noms dels personatges i explicar la part del mite a que fan referència; així, ja veureu que entre totes quedarà escrit tot el mite.
Primera part:
Segona part:
Tercera part:
Quarta part:
Per aclarir el gran embolic sobre la fundació de Roma farem la següent activitat:
A continuació trobareu tot un seguit d'imatges que versen sobre aquests fets; vosaltres en forma de comentari hi heu de posar els noms dels personatges i explicar la part del mite a que fan referència; així, ja veureu que entre totes quedarà escrit tot el mite.
Primera part:
 |
| Federico Barocci, 1598 |
 |
| Bernini |
Segona part:
 |
| Peter Paul Rubens |
 |
| Mosaic del circ de la vil·la de Can Pau Birol, 300 dC. Museu d'Història de Girona |
Tercera part:
 |
| Museus Capitolins, Roma |
 |
| Nicolas Poussin, 1637, Museu Metropolitan |
 |
| Peter Paul Rubens |
 |
dimarts, 21 de setembre del 2010
L'alfabet grec
Aquests dies a classe estem fent l'alfabet, la pronunciació, els accents, els esperits, els signes de puntuació, etc.
Pel que he anat observant és una cosa feixuga; al principi sembla complicadíssim, però tranquils, dia a dia ens en sortirem!
Us deixo uns links d'unes pàgines webs que tracten precisament aquests temes:
La primera, on hi ha un resum de tot el que em fet aquests dies a classe; i la segona, que consisteix en uns exercicis per familiaritzar-se amb aquestes noves grafies!
Pel que he anat observant és una cosa feixuga; al principi sembla complicadíssim, però tranquils, dia a dia ens en sortirem!
Us deixo uns links d'unes pàgines webs que tracten precisament aquests temes:
La primera, on hi ha un resum de tot el que em fet aquests dies a classe; i la segona, que consisteix en uns exercicis per familiaritzar-se amb aquestes noves grafies!
dissabte, 18 de setembre del 2010
Encetat està!!
Quan vaig arribar a classe i us vaig comunicar la idea de fer un blog, no les tenia totes!
Dins del meu cap hi havia tants i tants interrogants...serà una bona iniciativa, funcionarà, en treurem un bon ús, tindrà una bona acollida??etc., etc.
Llavors vam acordar un títol pel nostre blog; de bones a primeres, em va agradar; ara, ja han passat un parell de dies i trobo que és un títol escaient al màxim!!
Tot i els meus dubtes inicials (segurament vostres també) el bloc ja ha començat a arrelar, a prendre cos i ànima; ara entre tots hem d'aconseguir treure'n el màxim profit, ja no hi ha marxa enrere, i en moments així el que s'acostuma a dir és: ALEA IACTA EST!
Benvinguts!
Dins del meu cap hi havia tants i tants interrogants...serà una bona iniciativa, funcionarà, en treurem un bon ús, tindrà una bona acollida??etc., etc.
Llavors vam acordar un títol pel nostre blog; de bones a primeres, em va agradar; ara, ja han passat un parell de dies i trobo que és un títol escaient al màxim!!
Tot i els meus dubtes inicials (segurament vostres també) el bloc ja ha començat a arrelar, a prendre cos i ànima; ara entre tots hem d'aconseguir treure'n el màxim profit, ja no hi ha marxa enrere, i en moments així el que s'acostuma a dir és: ALEA IACTA EST!
Benvinguts!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)