Les termes romanes

Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma. Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta; precisament el nom de thermae deriva del grec θερμός thermós, 'calent', ja que a l'antiga Grècia ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics.

 
Termes romans de Caesaraugusta.

Però va ser durant l'Imperi, quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'aqüeductes.




Les estades termals eren, dins de la diversitat, similars en tot l'Imperi. Normalment constaven de les estades:

Palestra: Pati central al qual s'obrien totes les altres estades i es podia practicar exercicis físics.

Laconicum: Bany de vapor.

Apodyterium: Vestidors. Habitació pròxima al pòrtic de l'entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.

Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per la d'aigua calenta.

Frigidarium: Era la sala destinada als banys d'aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal.lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatiae).

Caldarium: Bany d'aigua calenta, l'alveus. Era l'habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia a la banyera o dipòsits d'aigua calenta anomenats llaura.

Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.




Termes de Cabezo de Alcalà

 

Plànol de les termes de Dioclecià

La temperatura adequada de l'aigua i de totes aquestes sales s'aconseguia per mitjà d'un reeixit sistema de calefacció. Un forn (praefurnium) escalfava l'aigua. L'aigua era transportada des de les calderes fins al caldarium i el tepidarium a través d'unes canonades de plom. Alhora el mateix forn anava escalfant l'aire que passava a través d'una cambra subterrània. L'aire calent també recorria l'interior de les parets per dos sistemes: el més antic era deixar un espai buit mitjançant unes rajoles amb pius aplicades a la paret (tegulae mammatae), mentre que posterioment es va demostrar força més efectiu farcir les parets amb fileres de conduccions formades per peces rectangulars de ceràmica (tubuli). Finalment s'escapava cap a l'exterior per unes obertures situades a la part superior de les parets del tepidarium.

Termes més importants que es conserven: els termes de Caracalla, termes d'Agripa, els termes de Dioclecià, els termes de Neró, els termes de Tito, els termes de Camp Valdés, els termes de Trajà, els termes Romanas de Sant Boi, els banys Romans de Caesaraugusta, els banys Romans de Itàlica, els banys Romans de Clunia Sulpicia, els banys Romans de Cartagena i el balneari de Alange.

Termes de Trajà

 

Banys romans de Itàlica.

Actualment s'associa a fonts d'aigües minerals calentes o termals, que varien des rústiques fonts termals que afloren des de la terra fins a moderns centres amb els més diversos serveis per al benestar i tractaments terapèutics per l'estrès.

 Daniela Marques Branco