Les històries que hem tractat a classe són:
- Dafne
- Narcís
- Níobe
- Jacint
- Dèdal i Ícar
- Píram i Tisbe
- Jacint
dimarts, 9 de novembre del 2010
diumenge, 7 de novembre del 2010
Les termes romanes
Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma. Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta; precisament el nom de thermae deriva del grec θερμός thermós, 'calent', ja que a l'antiga Grècia ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics.
Termes romans de Caesaraugusta.
Però va ser durant l'Imperi, quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'aqüeductes.
Les estades termals eren, dins de la diversitat, similars en tot l'Imperi. Normalment constaven de les estades:
Palestra: Pati central al qual s'obrien totes les altres estades i es podia practicar exercicis físics.
Laconicum: Bany de vapor.
Apodyterium: Vestidors. Habitació pròxima al pòrtic de l'entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.
Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per la d'aigua calenta.
Frigidarium: Era la sala destinada als banys d'aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal.lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatiae).
Caldarium: Bany d'aigua calenta, l'alveus. Era l'habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia a la banyera o dipòsits d'aigua calenta anomenats llaura.
Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.
Termes de Cabezo de Alcalà
Daniela Marques Branco
Termes romans de Caesaraugusta.
Però va ser durant l'Imperi, quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'aqüeductes.
Les estades termals eren, dins de la diversitat, similars en tot l'Imperi. Normalment constaven de les estades:
Palestra: Pati central al qual s'obrien totes les altres estades i es podia practicar exercicis físics.
Laconicum: Bany de vapor.
Apodyterium: Vestidors. Habitació pròxima al pòrtic de l'entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.
Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per la d'aigua calenta.
Frigidarium: Era la sala destinada als banys d'aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal.lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatiae).
Caldarium: Bany d'aigua calenta, l'alveus. Era l'habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia a la banyera o dipòsits d'aigua calenta anomenats llaura.
Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.
Termes de Cabezo de Alcalà
Daniela Marques Branco
dimecres, 3 de novembre del 2010
Més participis!
- Vitta coercebat positos sine lege capillos.
- Occisus est a cena rediens.
- Tibicinem cantantem audivi.
- Caesar, exploratis regionibus, omnes copias castris eduxit.
- Orta luce, Caesar castra movit.
- Caesare duce, milites vicerunt.
- Antonius, ense destricto, adversum hostes impetum fecit.
- Ibi L. Manlius provocantem Gallum occidit.
- Caesar, ad utrimque partem pontis firmo praesidio relicto, in fines Saugambrorum contendit.
- His rebus confectis, Caesar milites in castra deducit.
- Pompeio duce, senatus contra Caesarem bellum paravit.
En una hora del pati les podríem corregir si algú hi està interessat!
- Occisus est a cena rediens.
- Tibicinem cantantem audivi.
- Caesar, exploratis regionibus, omnes copias castris eduxit.
- Orta luce, Caesar castra movit.
- Caesare duce, milites vicerunt.
- Antonius, ense destricto, adversum hostes impetum fecit.
- Ibi L. Manlius provocantem Gallum occidit.
- Caesar, ad utrimque partem pontis firmo praesidio relicto, in fines Saugambrorum contendit.
- His rebus confectis, Caesar milites in castra deducit.
- Pompeio duce, senatus contra Caesarem bellum paravit.
En una hora del pati les podríem corregir si algú hi està interessat!
dilluns, 1 de novembre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
RESUM PÍRAM I TISBE
Píram i Tisbe eren dos joves a l'amor dels quals s'oposaven els pares de tots dos. Això els obligava a no poder parlar-se més que per una esquerda en el mur que separava les seves cases, fins que un dia van decidir escapar-se junts i viure lluny de les seves famílies. Per a això van acordar reunir-se a la nit següent en un moral.
Primer arriba Tisbe però, mentre esperava al seu estimat, veu una lleona i fuig deixant caure el vel que cobria els seus cabells. La lleona, amb el musell ensangonat per la recent matança d'unes bovines, troba el vel i joguineja amb ell, deixant-ho tacat de sang. Poc després arriba Píram, veu el vel ensangonat i creu que Tisbe ha estat presa d'una fera. Amb el cor estripat decideix suïcidar-se amb el seu punyal. La sang de Píram surt de la seva ferida, i xopa la terra. Les fruites del moral, fins llavors blanques, es tornes vermelles com la sang de Píram, en senzill homenatge als desgraciats amants.Massa tarda, arriba Tisbe cridant en veu baixa a Píram. Al veure les fruites vermelles del moral té un terrible pressentiment i corre al peu de l'arbre per trobar-se amb Píram i Tisbe cau al costat d'ell. Les llàgrimes cauen dels seus ulls al veure el vel que abraça Píram i comprendre el succeït. Inconsolable, presa a les seves mans el punyal i se suïcida al costat de Píram. I així, abraçats, van quedar Píram i Tisbe al peu d'aquell arbre de mores que, des de llavors, ens recorda amb el color dels seus fruits la tragèdia viscuda pels desgraciats amants.
Primer arriba Tisbe però, mentre esperava al seu estimat, veu una lleona i fuig deixant caure el vel que cobria els seus cabells. La lleona, amb el musell ensangonat per la recent matança d'unes bovines, troba el vel i joguineja amb ell, deixant-ho tacat de sang. Poc després arriba Píram, veu el vel ensangonat i creu que Tisbe ha estat presa d'una fera. Amb el cor estripat decideix suïcidar-se amb el seu punyal. La sang de Píram surt de la seva ferida, i xopa la terra. Les fruites del moral, fins llavors blanques, es tornes vermelles com la sang de Píram, en senzill homenatge als desgraciats amants.Massa tarda, arriba Tisbe cridant en veu baixa a Píram. Al veure les fruites vermelles del moral té un terrible pressentiment i corre al peu de l'arbre per trobar-se amb Píram i Tisbe cau al costat d'ell. Les llàgrimes cauen dels seus ulls al veure el vel que abraça Píram i comprendre el succeït. Inconsolable, presa a les seves mans el punyal i se suïcida al costat de Píram. I així, abraçats, van quedar Píram i Tisbe al peu d'aquell arbre de mores que, des de llavors, ens recorda amb el color dels seus fruits la tragèdia viscuda pels desgraciats amants.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Les Metamorfosis d'Ovidi
Dèdal i Ícar
Dèdal volia escapar de Creta i de Minos. Per això va decidir anar-se per l'aire, perquè Minos no li permitiria sortir de l'illa. Així va començar a construir un nou invent per volar, unes ales. Fetes amb plomes ordenades per mida, les va unir amb lli i amb cera, i li va donar la forma de les ales de les aus. Mentres el seu fill Ícar l'ajudava amb els materials.
Quan les ales varen estar construides, Dèdal va donar instruccions al seu fill sobre el vol: Havia de volar a una altura mitjana, perquè si anava massa baix les ales es banyarien i si anava molt alt el Sol derretiria la cera, i havia d'anar darrera seu.
Varen sortir de terra volant, i en l'aire van pasar per Delos, Paros, Samos, Lebintos i Calimne. Ícar, que començava a agafar gust a volar, va pujar més alt. La cera de les ales es va començar a fondre i les plomes van caure, i així va caure al mar i va morir. Finalment el pare va donar sepulcre al seu fill.
Dèdal volia escapar de Creta i de Minos. Per això va decidir anar-se per l'aire, perquè Minos no li permitiria sortir de l'illa. Així va començar a construir un nou invent per volar, unes ales. Fetes amb plomes ordenades per mida, les va unir amb lli i amb cera, i li va donar la forma de les ales de les aus. Mentres el seu fill Ícar l'ajudava amb els materials.
Quan les ales varen estar construides, Dèdal va donar instruccions al seu fill sobre el vol: Havia de volar a una altura mitjana, perquè si anava massa baix les ales es banyarien i si anava molt alt el Sol derretiria la cera, i havia d'anar darrera seu.
Varen sortir de terra volant, i en l'aire van pasar per Delos, Paros, Samos, Lebintos i Calimne. Ícar, que començava a agafar gust a volar, va pujar més alt. La cera de les ales es va començar a fondre i les plomes van caure, i així va caure al mar i va morir. Finalment el pare va donar sepulcre al seu fill.
Daniela Marques Branco
divendres, 22 d’octubre del 2010
Zeus
Zeus es va casar amb Hera,pero abans ja havia estas casat amb Metis i Tetis.
Era el senyor del cèl i la pluja (els seus simbols són l'àguila reial,el ceptre y el llamp).Hera filla de Cronos i Rea també era esposa i germana de Zeus,és protectora del matrimoni i de les dones casades,tenen una filla anomenada Ilita que asisteis a les dones al moment del part.
-Zeus era infiel a Hera amb moltes deessess com per exemple algunes són:
·Zeus amb Leto:Tenen bessons,Apolo( deu de la pesia i el cant) i Artemisa(deesa dels boscos).Quan Leto anava a parir Hera va fer tot el possible per que no pogués i tot el poble li va donar l'esquena però una illa la va acceptar i va poder parir.
·Zeus amb Maya:Varen tenir al deu Hermes (el misatjer dels deus),era un geni.
-Zeus també va tenir relacions amb mortals com per exemple:
·Zeus amb Sémele:Varen tenir a Dionisi,la seva mare era mortal pero ell és va convertir en deu.Sémele va morir carbonitzat per la manifestació de Zeus.Llavors ell es va cosir al muslo al seu fill i va néixer Dionisi(el rei de la festa i el vi).
·Zeus amb Alcmena:Varen tenir a Heracles.Zeus va tomar l'apariéncia del marit d'ella per conquistar-la i varen tenir relacions.El marti apareis que estava en la guerra i el veu junts.
Aquestes varen ser algunes de les altres dones amb qui va estar Zeus pero va tenir moltes més.
Una nit Zeus li va dir a hera <<Hera,cap allí hi aniràs més tard,vinga,nosaltres dos fiquem-nos al llit i gaudim de l'amor>>,ell volia ficar-se al llit amb Hera i li diu que mai avia sentit aquell desig per ninguna altra dona,i li conta algunes de les dones,Hera al principi s'oposa un poc però solamente per si algú els veia però a la fi accepta i és fiquen al llit com Zeus ho desitjava.
Olga García Caballero
Subscriure's a:
Missatges (Atom)