ENEIDA de Virgili

L'Eneida és una apopeia escrita per l'autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.
L'emperador August va manar a Virgili que compongués aquesta obra per donar un referent al poble en una època d'inestabilitat política, i també per justificar el poder d'August, amb qui comença efectivament l'imperi Romà.


Virgili (Itàlia, 70 a.C.-19 a.C)

L' Eneida es divideix en dues parts. Els primers sis llibres, que segueixen el model de l'Odissea, narren el viatge del protagonista cap a Itàlia, mentre que la segona part (llibres VII-XII), que s'inspira en la Ilíada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori.

Virgili explica el ressentiment de la deessa Juno contra Troia, ella serà l'antagonista, i intentarà evitar que Enees compleixi el seu destí: fundar una nova ciutat.

La història comença enmig del mar, una tempesta fa desviar la flota cap a Cartago, on Enees i la reina Dido s'enamoren. Ell l'abandona a desgrat per complir la seva missió i la ira de la dona (que es suïcida) serà la causa mítica per explicarar l'enemistat entre Roma i Cartago a les guerres púniques.

 
Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia (Pierre-Narcisse Guérin, 1815)

Enees baixa a l'inframón, on l'esperit del seu pare mort, Anquises, li explica el futur de Roma com a governant del món. Després arriba finalment a la regió del Latium; i fins aquí seria la primera part.

Juno instiga els habitants de la zona a començar una sèrie de guerres per tractar d'impedir l'èxit d'Enees. El líder rival s'anomena Turnus i traeix els pactes que li ofereixen. Mor en un combat individual contra el protagonista, que venja la mort del seu millor amic clavant-li una llança a la cama.

L'obra roman inacabada per la mort de Virgili, sense completar el matrimoni amb Lavínia que donaria lloc a la raça romana com s'explica a les profecies.

 
 Virgilia llegint la Eneida de Livia, Octavio y Augusto (Jean Auguste Dominique Ingres).


Daniela Marques Branco

LA HISTÒRIA DE PERSEU I MEDUSA

La bellesa de Danae, mare de Perseu, va fer que Polidectes s'enamorés d'ella i pensant que el jove podia ser un estorb en els seus plans va intentar alliberar-se d'ell mitjançant una estratègia. Aquesta consistia a fer creure a tothom que pretenia conquerir la princesa Hipodàmia. Polidectes va demanar als habitants de l'illa que li lliuressin un cavall cada un com a present per poder oferir com a regal a la princesa. Al no tenir cap cavall que oferir-li, Perseu li va prometre portar-li el cap de Medusa, una de les tres Gorgones. Polidectes va acceptar pensant que la missió era un suïcidi i el jove mai tornaria.

Les Gorgones, eren tres germanes: Eurilae, Esteno i Medusa. Només Medusa és mortal entre les tres, però totes són éssers terribles amb serps per cabells, i amb una mirada capaç de petrificar a aquells que les mirassin.

Zeus decideix ajudar-lo i demana a Atenea i Hermes, que li auxiliïn. Atenea li va donar un gran escut per protegir-se i Hermes li va regalar una espasa amb la que pogués tallar el cap de Medusa.

En la primera etapa del seu viatge, Perseu decideix anar a visitar a les Grees que són tres bruixes amb un mateix ull i un mateix dent, que comparteixen passant-s'ho d'una a una altra. L'ull mai descansa i la dent l'utilitzen per devorar als incauts. Per aconseguir que li donin la informació que vol, Perseu els roba l'ull i la dent, just en el moment en el que l'hi s'intercanvien. Això provoca terribles crits de les Grayas, suplicant la seva devolució i Perseu accedeix només a canvi d'informació sobre l'amagatall de Medusa.

De camí, Perseu es troba amb les nàiades, i aconsegueix diversos objectes divins: el casc d'Hades, que torna invisible a qui el posseeix, les sandàlies voladores d'Hermes, i Atenes li obsequia amb la falç de Cronos.

Així doncs, Perseu va arribar preparat a la residència de les Gorgones, on aquestes dormien al costat de les víctimes petrificades. Motivat per Atenea, Perseu utilitza el seu escut com a protecció i com a mirall, lliurant l'encanteri petrificants i atacant a Medusa a través de la imatge reflectida, de manera que finalment aconsegueix tallar el cap. De la sang de Medusa va nèixer Pegaso i Criasor.

 

Ylenia Fernández

Metamorfosis

Les històries que hem tractat a classe són:
- Dafne
- Narcís
- Níobe
- Jacint
- Dèdal i Ícar
- Píram i Tisbe
- Jacint

Les termes romanes

Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma. Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta; precisament el nom de thermae deriva del grec θερμός thermós, 'calent', ja que a l'antiga Grècia ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics.

 
Termes romans de Caesaraugusta.

Però va ser durant l'Imperi, quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'aqüeductes.




Les estades termals eren, dins de la diversitat, similars en tot l'Imperi. Normalment constaven de les estades:

Palestra: Pati central al qual s'obrien totes les altres estades i es podia practicar exercicis físics.

Laconicum: Bany de vapor.

Apodyterium: Vestidors. Habitació pròxima al pòrtic de l'entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.

Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per la d'aigua calenta.

Frigidarium: Era la sala destinada als banys d'aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal.lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatiae).

Caldarium: Bany d'aigua calenta, l'alveus. Era l'habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia a la banyera o dipòsits d'aigua calenta anomenats llaura.

Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.




Termes de Cabezo de Alcalà

 

Plànol de les termes de Dioclecià

La temperatura adequada de l'aigua i de totes aquestes sales s'aconseguia per mitjà d'un reeixit sistema de calefacció. Un forn (praefurnium) escalfava l'aigua. L'aigua era transportada des de les calderes fins al caldarium i el tepidarium a través d'unes canonades de plom. Alhora el mateix forn anava escalfant l'aire que passava a través d'una cambra subterrània. L'aire calent també recorria l'interior de les parets per dos sistemes: el més antic era deixar un espai buit mitjançant unes rajoles amb pius aplicades a la paret (tegulae mammatae), mentre que posterioment es va demostrar força més efectiu farcir les parets amb fileres de conduccions formades per peces rectangulars de ceràmica (tubuli). Finalment s'escapava cap a l'exterior per unes obertures situades a la part superior de les parets del tepidarium.

Termes més importants que es conserven: els termes de Caracalla, termes d'Agripa, els termes de Dioclecià, els termes de Neró, els termes de Tito, els termes de Camp Valdés, els termes de Trajà, els termes Romanas de Sant Boi, els banys Romans de Caesaraugusta, els banys Romans de Itàlica, els banys Romans de Clunia Sulpicia, els banys Romans de Cartagena i el balneari de Alange.

Termes de Trajà

 

Banys romans de Itàlica.

Actualment s'associa a fonts d'aigües minerals calentes o termals, que varien des rústiques fonts termals que afloren des de la terra fins a moderns centres amb els més diversos serveis per al benestar i tractaments terapèutics per l'estrès.

 Daniela Marques Branco

Més participis!

- Vitta coercebat positos sine lege capillos.
- Occisus est a cena rediens.
- Tibicinem cantantem audivi.
- Caesar, exploratis regionibus, omnes copias castris eduxit.
- Orta luce, Caesar castra movit.
- Caesare duce, milites vicerunt.
- Antonius, ense destricto, adversum hostes impetum fecit.
- Ibi L. Manlius provocantem Gallum occidit.
- Caesar, ad utrimque partem pontis firmo praesidio relicto, in fines Saugambrorum contendit.
- His rebus confectis, Caesar milites in castra deducit.
- Pompeio duce, senatus contra Caesarem bellum paravit.

En una hora del pati les podríem corregir si algú hi està interessat!

Roma, Els Manel

Aquí teniu la cançó dels Manel!!


Ja direu el què us sembla!!

RESUM PÍRAM I TISBE

Píram i Tisbe eren dos joves a l'amor dels quals s'oposaven els pares de tots dos. Això els obligava a no poder parlar-se més que per una esquerda en el mur que separava les seves cases, fins que un dia van decidir escapar-se junts i viure lluny de les seves famílies. Per a això van acordar reunir-se a la nit següent en un moral.
Primer arriba Tisbe però, mentre esperava al seu estimat, veu una lleona i fuig deixant caure el vel que cobria els seus cabells. La lleona, amb el musell ensangonat per la recent matança d'unes bovines, troba el vel i joguineja amb ell, deixant-ho tacat de sang. Poc després arriba Píram, veu el vel ensangonat i creu que Tisbe ha estat presa d'una fera. Amb el cor estripat decideix suïcidar-se amb el seu punyal. La sang de Píram surt de la seva ferida, i xopa la terra. Les fruites del moral, fins llavors blanques, es tornes vermelles com la sang de Píram, en senzill homenatge als desgraciats amants.Massa tarda, arriba Tisbe cridant en veu baixa a Píram. Al veure les fruites vermelles del moral té un terrible pressentiment i corre al peu de l'arbre per trobar-se amb Píram i Tisbe cau al costat d'ell. Les llàgrimes cauen dels seus ulls al veure el vel que abraça Píram i comprendre el succeït. Inconsolable, presa a les seves mans el punyal i se suïcida al costat de Píram. I així, abraçats, van quedar Píram i Tisbe al peu d'aquell arbre de mores que, des de llavors, ens recorda amb el color dels seus fruits la tragèdia viscuda pels desgraciats amants.