ENEIDA de Virgili

L'Eneida és una apopeia escrita per l'autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.
L'emperador August va manar a Virgili que compongués aquesta obra per donar un referent al poble en una època d'inestabilitat política, i també per justificar el poder d'August, amb qui comença efectivament l'imperi Romà.


Virgili (Itàlia, 70 a.C.-19 a.C)

L' Eneida es divideix en dues parts. Els primers sis llibres, que segueixen el model de l'Odissea, narren el viatge del protagonista cap a Itàlia, mentre que la segona part (llibres VII-XII), que s'inspira en la Ilíada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori.

Virgili explica el ressentiment de la deessa Juno contra Troia, ella serà l'antagonista, i intentarà evitar que Enees compleixi el seu destí: fundar una nova ciutat.

La història comença enmig del mar, una tempesta fa desviar la flota cap a Cartago, on Enees i la reina Dido s'enamoren. Ell l'abandona a desgrat per complir la seva missió i la ira de la dona (que es suïcida) serà la causa mítica per explicarar l'enemistat entre Roma i Cartago a les guerres púniques.

 
Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia (Pierre-Narcisse Guérin, 1815)

Enees baixa a l'inframón, on l'esperit del seu pare mort, Anquises, li explica el futur de Roma com a governant del món. Després arriba finalment a la regió del Latium; i fins aquí seria la primera part.

Juno instiga els habitants de la zona a començar una sèrie de guerres per tractar d'impedir l'èxit d'Enees. El líder rival s'anomena Turnus i traeix els pactes que li ofereixen. Mor en un combat individual contra el protagonista, que venja la mort del seu millor amic clavant-li una llança a la cama.

L'obra roman inacabada per la mort de Virgili, sense completar el matrimoni amb Lavínia que donaria lloc a la raça romana com s'explica a les profecies.

 
 Virgilia llegint la Eneida de Livia, Octavio y Augusto (Jean Auguste Dominique Ingres).


Daniela Marques Branco

LA HISTÒRIA DE PERSEU I MEDUSA

La bellesa de Danae, mare de Perseu, va fer que Polidectes s'enamorés d'ella i pensant que el jove podia ser un estorb en els seus plans va intentar alliberar-se d'ell mitjançant una estratègia. Aquesta consistia a fer creure a tothom que pretenia conquerir la princesa Hipodàmia. Polidectes va demanar als habitants de l'illa que li lliuressin un cavall cada un com a present per poder oferir com a regal a la princesa. Al no tenir cap cavall que oferir-li, Perseu li va prometre portar-li el cap de Medusa, una de les tres Gorgones. Polidectes va acceptar pensant que la missió era un suïcidi i el jove mai tornaria.

Les Gorgones, eren tres germanes: Eurilae, Esteno i Medusa. Només Medusa és mortal entre les tres, però totes són éssers terribles amb serps per cabells, i amb una mirada capaç de petrificar a aquells que les mirassin.

Zeus decideix ajudar-lo i demana a Atenea i Hermes, que li auxiliïn. Atenea li va donar un gran escut per protegir-se i Hermes li va regalar una espasa amb la que pogués tallar el cap de Medusa.

En la primera etapa del seu viatge, Perseu decideix anar a visitar a les Grees que són tres bruixes amb un mateix ull i un mateix dent, que comparteixen passant-s'ho d'una a una altra. L'ull mai descansa i la dent l'utilitzen per devorar als incauts. Per aconseguir que li donin la informació que vol, Perseu els roba l'ull i la dent, just en el moment en el que l'hi s'intercanvien. Això provoca terribles crits de les Grayas, suplicant la seva devolució i Perseu accedeix només a canvi d'informació sobre l'amagatall de Medusa.

De camí, Perseu es troba amb les nàiades, i aconsegueix diversos objectes divins: el casc d'Hades, que torna invisible a qui el posseeix, les sandàlies voladores d'Hermes, i Atenes li obsequia amb la falç de Cronos.

Així doncs, Perseu va arribar preparat a la residència de les Gorgones, on aquestes dormien al costat de les víctimes petrificades. Motivat per Atenea, Perseu utilitza el seu escut com a protecció i com a mirall, lliurant l'encanteri petrificants i atacant a Medusa a través de la imatge reflectida, de manera que finalment aconsegueix tallar el cap. De la sang de Medusa va nèixer Pegaso i Criasor.

 

Ylenia Fernández