Discipulae!
Us deixo uns enllaços per practicar la primera i la segona declinació!
Quadern virtual amb diverses activitats
Exercicis interactius de llatí (morfologia verbal)
Ludus litterarius
Primera declinació (oracions per analitzar i traduir)
Segona declinació (oracions per analitzar i traduir)
dijous, 6 d’octubre del 2011
divendres, 16 de setembre del 2011
Bon inici de curs!
Discipuli et discipulae! Ja hi tornem a ser!
Encentem un nou curs que ens endinsarà cap a l'immens món de Grècia i Roma, desconegut, per molts de vosaltres!
Us puc assegurar que ens espera un llarg viatge ple d'aventures, nous coneixements, coses sorprenents, que dia a dia anireu descobrint!
Molt bona travessia!
Us deixo el vídeo que hem vist a classe de Cultura Clàssica i així el pròxim dia tothom ja sabrà quin dau ha tirat cada heroi grec!
Encentem un nou curs que ens endinsarà cap a l'immens món de Grècia i Roma, desconegut, per molts de vosaltres!
Us puc assegurar que ens espera un llarg viatge ple d'aventures, nous coneixements, coses sorprenents, que dia a dia anireu descobrint!
Molt bona travessia!
Us deixo el vídeo que hem vist a classe de Cultura Clàssica i així el pròxim dia tothom ja sabrà quin dau ha tirat cada heroi grec!
dijous, 16 de juny del 2011
dilluns, 13 de juny del 2011
Alguns textos!
Aquí teniu un petit recull de textos per anar practicant al llarg de l'estiu.
Els tres primers són força senzills, estan adreçats per a alumnes de primer de batxillerat, però bé, per entrar en matèria són perfectes!
Aquell que els acabi que no dubti en demanar-me'n més!
Els tres primers són força senzills, estan adreçats per a alumnes de primer de batxillerat, però bé, per entrar en matèria són perfectes!
Aquell que els acabi que no dubti en demanar-me'n més!
Cèsar envia reforços a Ici
Cum nuntii Icci in castris auditi essent, Caesar de media nocte Africanos sagittarios et funditores Balearicos misit ut oppidanis auxilium darent. Eorum adventu Remi fortius oppugnare coeperunt atque urbem suam defenderunt.
Els britans negocien amb Cèsar
Britani petunt ut Mandubracium ab iniuria Cassivellauni defendat. His Caesar imperat obsides quadraginta frumentumque exercitui Mandubraciumque ad eos mittit. Illi imperata celeriter fecerunt,obsides ad numerum frumentumque miserunt.
Maniobra militar de César
Caesar, cum septimam legionem item urgeri ab hoste vidisset, tribunos militum monuit ut paulatim sese legiones coniungerent et conversa signa in hostes inferrent. Quo facto, audacius resistere ac fortius pugnare coeperunt.
Cèsar féu sortir els bagatges cap a la ciutat d'Apol·lònia i organitzà les seves legions
Itaque, nulla interposita mora, impedimenta omnia silentio ex castris Apolloniam praemisit. Duas in castris legiones retinuit, reliquas compluribus portis eductas eodem itinere praemisit.
Cèsar, Sobre la guerra civil, III, 75
Cèsar ordena als seus soldats la construcció de naus
Cum in his angustiis res esset atque omnes viae ab Afranianis militibus equitibusque obsiderentur nec pontes perfici possent, imperat militibus Caesar ut naves faciant. Carinae ex levi materia fiebant; reliquum corpus navium, viminibus contextum, coriis integabatur.
Cèsar, Sobre la guerra civil, I, 54
Cèsar envia per endavant cap a Hispània al seu llegat C. Fabio
Dum haec parat atque administrabat, C. Fabium legatum cum legionibus tribus in Hispaniam praemittit celeriterque Pyrenaeos saltus occupari iubet qui eo tempore ab L. Afranio legato praesidiis tenebantur. Reliquas legiones quae longius hiemabant subsequi iubet.
Cèsar, Sobre la guerra civil, I, 37
Cèsar jutja que la pluja pot ser útil per prendre una decisió
Posterio die, Caesar, promota turri derectisque operibus quae facere instituerat, magno coorto imbre, non inutilem hanc ad capiendum consilium tempestatem arbritus est.
Cèsar, Sobre la guerra civil, VII, 27
Dumnòrix i els genets hedus intenten marxar, però Cèsar va darrera d'ells
Dumnorix cum equitibus Aeduorum a castris, insciente Caesare, domum discedere coepit. Qua re nuntiata, Caesar, intermissa profectione atque omnibus rebus postpositis, magnam partem equitatus ad eum insequendum mittit.
Cèsar, La guerra de les Gàl·lies, V, 7
Ordres de Cèsar
Hac re cognita, Caesar mittit complures equitum turmas eo de media nocte; imperat ut paulo tumultuosius omnibus locis peruagentur. Prima luce magnum numerum impedimentorum ex castris mulorumque produci deque his stramenta detrahi mulionesque cum cassidibus equitum specie ac simulatione collibus circumuehi iubet.
Cèsar, La Guerra de les Gàl·lies, VII, 45
Cèsar marxa cap al país dels nervis
Itaque nondum hieme confecta, proximis quattuor coactis legionibus, de inprouiso in fines Neruiorum contendit et, priusquam illi aut conuenire aut profugere possent, magno pecoris atque hominum numero capto atque ea praeda militibus concessa uastatisque agris, in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit.
Disposició de la línia de combat de Labiè
Hostes interim, quorum dux erat Labienus, aciem derigunt mirabili longitudine non peditum sed equitum confertam, et inter eos leuis armaturae Numidas et sagittarios pedites interposuerant, et ita condensauerant ut procul Caesariani pedestres copias arbitrarentur; dextrum ac sinistrum cornu magnis equitum copiis firmauerant.
Cèsar, De Bello Africo, 13
divendres, 10 de juny del 2011
dissabte, 4 de juny del 2011
Alumnes de segon...
Fa relativament poc temps que em trobava en la mateixa situació que vosaltres; tenia a les portes el gran esdeveniment de la selectivitat! Els nervis estaven a flor de pell, ningú les tenia totes del que havia de succeir en breu; masses coses depenien d'aquells maleits exàmens, però, al cap i a la fi, la gent, amb una certa experiència, em deia, tranquil·la, si has superat el batxillerat, la selectivitat és teva.
Òbviament, en aquell moment, presa dels nervis i de mals auguris, res tenia sentit, era igual el que em diguessin, jo havia de superar allò que des de la meva perspectiva era quelcom impossible...
Pot ser han estat el pas dels anys el que m'ha fet veure que aquelles persones tenien en gran part la raó; és un moment de la nostra vida important, un moment decisiu, però un moment pel qual estem preparats!
Només vull dir-vos que coratge, tranquil·litat, i inspiració. L'esforç, la clau de tot plegat, ja l'heu demostrat al llarg d'aquests dies.
Alhora, sé que algunes de vosaltres us quedeu pel mig del camí, però no patiu, res és impossible d'aconseguir; ni aprovar exàmens impossibles, ni pujar mitges necessàries; jo, us animo, des de l'esforç i el treball, a aconseguir-ho; vosaltres també podeu!!
divendres, 3 de juny del 2011
Quin tòpic literari s'amaga?
Us proposo un joc ben senzill! Consisteix en llegir una sèrie de poemes i averiguar quin o quins tòpics literaris s'amaguen darrere del poema!
Tranquil·les, però, que només hi apareixen tòpics explicats a classe.
Quan sapigueu de quins tòpics es tracta ho heu d'anotar en forma de comentari!
A la salida de la cárcel
Aquí la envidia y mentira
me tuvieron encerrado.
Dichoso el humilde estado
del sabio que se retira
de aqueste mundo malvado,
y con pobre mesa y casa
en el campo deleitoso
con sólo Dios se compasa
y a solas su vida pasa
ni envidiado ni envidioso.
me tuvieron encerrado.
Dichoso el humilde estado
del sabio que se retira
de aqueste mundo malvado,
y con pobre mesa y casa
en el campo deleitoso
con sólo Dios se compasa
y a solas su vida pasa
ni envidiado ni envidioso.
Fray Luis de León
Copla I
Recuerde el alma dormida,
avive el seso e despierte
contemplando
cómo se passa la vida,
cómo se viene la muerte
tan callando;
cuán presto se va el plazer,
cómo, después de acordado,
da dolor;
cómo, a nuestro parescer,
cualquiere tiempo passado
fue mejor.
avive el seso e despierte
contemplando
cómo se passa la vida,
cómo se viene la muerte
tan callando;
cuán presto se va el plazer,
cómo, después de acordado,
da dolor;
cómo, a nuestro parescer,
cualquiere tiempo passado
fue mejor.
Jorge Manrique
Fue sueño ayer, mañana será tierra...
Fue sueño ayer, mañana será tierra.
¡Poco antes nada, y poco después humo!
¡Y destino ambiciones, y presumo
apenas punto al cerco que me cierra!
Breve combate de importuna guerra,
en mi defensa, soy peligro sumo,
y mientras con mis armas me consumo,
menos me hospeda el cuerpo que me entierra.
Ya no es ayer, mañana no ha llegado;
hoy pasa y es y fue, con movimiento
que a la muerte me lleva despeñado.
Azadas son la hora y el momento
que a jornal de mi pena y mi cuidado
cavan en mi vivir mi monumento.
Fue sueño ayer, mañana será tierra.
¡Poco antes nada, y poco después humo!
¡Y destino ambiciones, y presumo
apenas punto al cerco que me cierra!
Breve combate de importuna guerra,
en mi defensa, soy peligro sumo,
y mientras con mis armas me consumo,
menos me hospeda el cuerpo que me entierra.
Ya no es ayer, mañana no ha llegado;
hoy pasa y es y fue, con movimiento
que a la muerte me lleva despeñado.
Azadas son la hora y el momento
que a jornal de mi pena y mi cuidado
cavan en mi vivir mi monumento.
Francisco de Quevedo
En tanto que de rosa y de azucena
En tanto que de rosa y de azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
con clara luz la tempestad serena;
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
con clara luz la tempestad serena;
y en tanto que el cabello, que en la vena
del oro se escogió, con vuelo presto
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena:
del oro se escogió, con vuelo presto
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena:
coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre.
el dulce fruto antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre.
Marchitará la rosa el viento helado,
todo lo mudará la edad ligera
por no hacer mudanza en su costumbre.
todo lo mudará la edad ligera
por no hacer mudanza en su costumbre.
Garcilaso de la Vega
Gaudeamus igitur
Alegrémonos pues,
mientras seamos jóvenes.
Tras la divertida juventud,
tras la incómoda vejez,
nos recibirá la tierra.
mientras seamos jóvenes.
Tras la divertida juventud,
tras la incómoda vejez,
nos recibirá la tierra.
¿Dónde están los que antes que nosotros
pasaron por el mundo?
Subid al mundo de los cielos,
descended a los infiernos,
donde ellos ya estuvieron.
pasaron por el mundo?
Subid al mundo de los cielos,
descended a los infiernos,
donde ellos ya estuvieron.
Nuestra vida es corta,
en breve se acaba.
Viene la muerte velozmente,
nos arrastra cruelmente,
no respeta a nadie.
en breve se acaba.
Viene la muerte velozmente,
nos arrastra cruelmente,
no respeta a nadie.
Anònim
Carminum III (A Delio)
Acuérdate de conservar una mente tranquila
en la adversidad, y en la buena fortuna
abstente de una alegría ostentosa,
Delio, pues tienes que morir,
y ello aunque hayas vivido triste en todo momento
o aunque, tumbado en retirada hierba,
los días de fiesta, hayas disfrutado
de las mejores cosechas de Falerno.
¿Por qué al enorme pino y al plateado álamo
les gusta unir la hospitalaria sombra
de sus ramas? ¿Por qué la linfa fugitiva
se esfuerza en deslizarse por sinuoso arroyo?
Manda traer aquí vinos, perfumes y rosas
—esas flores tan efímeras—, mientras
tus bienes y tu edad y los negros hilos
de las tres Hermanas te lo permitan.
Te irás del soto que compraste, y de la casa,
y de la quinta que baña el rojo Tíber;
te irás, y un heredero poseerá
las riquezas que amontonaste.
Que seas rico y descendiente del venerable
Ínaco nada importa, o que vivas
a la intemperie, pobre y de ínfimo linaje:
serás víctima de Orco inmisericorde.
Todos terminaremos en el mismo lugar.
La urna da vueltas para todos.
Más tarde o más temprano ha de salir
la suerte que nos embarcará
rumbo al eterno exilio.
Horaci
Carminum III (A Delio)
Acuérdate de conservar una mente tranquila
en la adversidad, y en la buena fortuna
abstente de una alegría ostentosa,
Delio, pues tienes que morir,
y ello aunque hayas vivido triste en todo momento
o aunque, tumbado en retirada hierba,
los días de fiesta, hayas disfrutado
de las mejores cosechas de Falerno.
¿Por qué al enorme pino y al plateado álamo
les gusta unir la hospitalaria sombra
de sus ramas? ¿Por qué la linfa fugitiva
se esfuerza en deslizarse por sinuoso arroyo?
Manda traer aquí vinos, perfumes y rosas
—esas flores tan efímeras—, mientras
tus bienes y tu edad y los negros hilos
de las tres Hermanas te lo permitan.
Te irás del soto que compraste, y de la casa,
y de la quinta que baña el rojo Tíber;
te irás, y un heredero poseerá
las riquezas que amontonaste.
Que seas rico y descendiente del venerable
Ínaco nada importa, o que vivas
a la intemperie, pobre y de ínfimo linaje:
serás víctima de Orco inmisericorde.
Todos terminaremos en el mismo lugar.
La urna da vueltas para todos.
Más tarde o más temprano ha de salir
la suerte que nos embarcará
rumbo al eterno exilio.
Horaci
Vive, y ama
Vive, y ama, y emplea esa hora frágil de tal modo,
que cuando la oscura mano del poder refulgente
separe a uno del otro, a marido o a mujer,
el pobre superviviente no llore al despertar.
Robert Louis Stevenson
dilluns, 30 de maig del 2011
dilluns, 16 de maig del 2011
Un imperatiu a Randa
Una de les visites que he fet és el monestir de Randa, on es va retirar Ramon Llull a fer vida contemplativa; tot passejant per allà vaig veure una inscripció que em va cridar l'atenció perquè estava en llatí!
Fixeu-vos-hi! Hi ha alguna cosa que em vist fa poc a classe..ho detecteu? ho podeu analitzar? ho traduim?
Fixeu-vos-hi! Hi ha alguna cosa que em vist fa poc a classe..ho detecteu? ho podeu analitzar? ho traduim?
divendres, 6 de maig del 2011
Practiquem?
Us deixo uns enllaços per practicar els llatinismes!!
- Ímma Figols ens ofereix una sèrie d'exercicis interactius molt interessants. No us preocupeu si algun no el sabeu, ja que n'hi ha que no surten en el llistat, però bé, així n'aprendreu de nous!
- Aforismes llatins
- En Sebastià Giralt ha elaborat un llistat de llatinismes molt complet i la seva explicació corresponent; heu de tenir en compte, però, que no tots surten a la selectivitat. A més, també ens ofereix alguna activitat d'omplir buits per practicar!
Si hi ha quelcom que no enteneu, ja ho sabeu!!!
Salut i llatinismes!
dimecres, 2 de febrer del 2011
Un treball voluntari (grec I, batxillerat)
Us presento un grup de música anomenat Symphony X que fan progressive metal.
Per tal que vegeu que el món de les clàssiques no està reservat tan sols a fets passats i oblidats, us convido a escolar una cançó d'ells que tracta dels nostre Odisseu, tractat avui a classe!
Un cop escoltada la cançó heu der fer les següets tasques:
- Busqueu la lletra de la cançó per internet i treieu-ne l'entrellat.
- Delimiteu les diferents parts que té la cançó.
- Expliqueu-me amb les vostres paraules i breument cada una de les parts en què consta la cançó.
- Digueu-me què us ha semblat la cançó i si en coneixeu d'altres de temàtica clàssica.
Objectius de l'activitat:
- Fer palesa la previvència de la tradició clàssica en diferents àmbits.
- Afavorir la competència en la gestió i el tractament de la informació.
- Reflexionar sobre un passat que d'una manera o altra perviu en el present, ja que així afavorim la competència de coneixements i ens permet la interacció en el món amb la mirada posada en el futur.
- Treballar la competència lingüística.
Mètode d'entrega i avaluació:
- Envieu-me les respostes al meu mail, abans d'acabar aquest trimestre.
A classe aprofundirem el tema, ja veureu com n'és, inabastable!
diumenge, 23 de gener del 2011
ENEIDA de Virgili
L'Eneida és una apopeia escrita per l'autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.
L'emperador August va manar a Virgili que compongués aquesta obra per donar un referent al poble en una època d'inestabilitat política, i també per justificar el poder d'August, amb qui comença efectivament l'imperi Romà.
Virgili (Itàlia, 70 a.C.-19 a.C)
L' Eneida es divideix en dues parts. Els primers sis llibres, que segueixen el model de l'Odissea, narren el viatge del protagonista cap a Itàlia, mentre que la segona part (llibres VII-XII), que s'inspira en la Ilíada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori.
Virgili explica el ressentiment de la deessa Juno contra Troia, ella serà l'antagonista, i intentarà evitar que Enees compleixi el seu destí: fundar una nova ciutat.
La història comença enmig del mar, una tempesta fa desviar la flota cap a Cartago, on Enees i la reina Dido s'enamoren. Ell l'abandona a desgrat per complir la seva missió i la ira de la dona (que es suïcida) serà la causa mítica per explicarar l'enemistat entre Roma i Cartago a les guerres púniques.
Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia (Pierre-Narcisse Guérin, 1815)
Enees baixa a l'inframón, on l'esperit del seu pare mort, Anquises, li explica el futur de Roma com a governant del món. Després arriba finalment a la regió del Latium; i fins aquí seria la primera part.
Juno instiga els habitants de la zona a començar una sèrie de guerres per tractar d'impedir l'èxit d'Enees. El líder rival s'anomena Turnus i traeix els pactes que li ofereixen. Mor en un combat individual contra el protagonista, que venja la mort del seu millor amic clavant-li una llança a la cama.
L'obra roman inacabada per la mort de Virgili, sense completar el matrimoni amb Lavínia que donaria lloc a la raça romana com s'explica a les profecies.
Virgilia llegint la Eneida de Livia, Octavio y Augusto (Jean Auguste Dominique Ingres).
Daniela Marques Branco
L'emperador August va manar a Virgili que compongués aquesta obra per donar un referent al poble en una època d'inestabilitat política, i també per justificar el poder d'August, amb qui comença efectivament l'imperi Romà.
Virgili (Itàlia, 70 a.C.-19 a.C)
L' Eneida es divideix en dues parts. Els primers sis llibres, que segueixen el model de l'Odissea, narren el viatge del protagonista cap a Itàlia, mentre que la segona part (llibres VII-XII), que s'inspira en la Ilíada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori.
Virgili explica el ressentiment de la deessa Juno contra Troia, ella serà l'antagonista, i intentarà evitar que Enees compleixi el seu destí: fundar una nova ciutat.
La història comença enmig del mar, una tempesta fa desviar la flota cap a Cartago, on Enees i la reina Dido s'enamoren. Ell l'abandona a desgrat per complir la seva missió i la ira de la dona (que es suïcida) serà la causa mítica per explicarar l'enemistat entre Roma i Cartago a les guerres púniques.
Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia (Pierre-Narcisse Guérin, 1815)
Enees baixa a l'inframón, on l'esperit del seu pare mort, Anquises, li explica el futur de Roma com a governant del món. Després arriba finalment a la regió del Latium; i fins aquí seria la primera part.
Juno instiga els habitants de la zona a començar una sèrie de guerres per tractar d'impedir l'èxit d'Enees. El líder rival s'anomena Turnus i traeix els pactes que li ofereixen. Mor en un combat individual contra el protagonista, que venja la mort del seu millor amic clavant-li una llança a la cama.
L'obra roman inacabada per la mort de Virgili, sense completar el matrimoni amb Lavínia que donaria lloc a la raça romana com s'explica a les profecies.
Virgilia llegint la Eneida de Livia, Octavio y Augusto (Jean Auguste Dominique Ingres).
Daniela Marques Branco
diumenge, 16 de gener del 2011
LA HISTÒRIA DE PERSEU I MEDUSA
La bellesa de Danae, mare de Perseu, va fer que Polidectes s'enamorés d'ella i pensant que el jove podia ser un estorb en els seus plans va intentar alliberar-se d'ell mitjançant una estratègia. Aquesta consistia a fer creure a tothom que pretenia conquerir la princesa Hipodàmia. Polidectes va demanar als habitants de l'illa que li lliuressin un cavall cada un com a present per poder oferir com a regal a la princesa. Al no tenir cap cavall que oferir-li, Perseu li va prometre portar-li el cap de Medusa, una de les tres Gorgones. Polidectes va acceptar pensant que la missió era un suïcidi i el jove mai tornaria.
Les Gorgones, eren tres germanes: Eurilae, Esteno i Medusa. Només Medusa és mortal entre les tres, però totes són éssers terribles amb serps per cabells, i amb una mirada capaç de petrificar a aquells que les mirassin.
Zeus decideix ajudar-lo i demana a Atenea i Hermes, que li auxiliïn. Atenea li va donar un gran escut per protegir-se i Hermes li va regalar una espasa amb la que pogués tallar el cap de Medusa.
En la primera etapa del seu viatge, Perseu decideix anar a visitar a les Grees que són tres bruixes amb un mateix ull i un mateix dent, que comparteixen passant-s'ho d'una a una altra. L'ull mai descansa i la dent l'utilitzen per devorar als incauts. Per aconseguir que li donin la informació que vol, Perseu els roba l'ull i la dent, just en el moment en el que l'hi s'intercanvien. Això provoca terribles crits de les Grayas, suplicant la seva devolució i Perseu accedeix només a canvi d'informació sobre l'amagatall de Medusa.
De camí, Perseu es troba amb les nàiades, i aconsegueix diversos objectes divins: el casc d'Hades, que torna invisible a qui el posseeix, les sandàlies voladores d'Hermes, i Atenes li obsequia amb la falç de Cronos.
Així doncs, Perseu va arribar preparat a la residència de les Gorgones, on aquestes dormien al costat de les víctimes petrificades. Motivat per Atenea, Perseu utilitza el seu escut com a protecció i com a mirall, lliurant l'encanteri petrificants i atacant a Medusa a través de la imatge reflectida, de manera que finalment aconsegueix tallar el cap. De la sang de Medusa va nèixer Pegaso i Criasor.
Ylenia Fernández
Subscriure's a:
Missatges (Atom)