dilluns, 13 de juny del 2011

Alguns textos!

Aquí teniu un petit recull de textos per anar practicant al llarg de l'estiu.
Els tres primers són força senzills, estan adreçats per a alumnes de primer de batxillerat, però bé, per entrar en matèria són perfectes!

Aquell que els acabi que no dubti en demanar-me'n més!


Cèsar envia reforços a Ici
Cum nuntii Icci in castris auditi essent, Caesar de media nocte Africanos sagittarios et funditores Balearicos misit ut oppidanis auxilium darent. Eorum adventu Remi fortius oppugnare coeperunt atque urbem suam defenderunt.

Els britans negocien amb Cèsar
Britani petunt ut Mandubracium ab iniuria Cassivellauni defendat. His Caesar imperat obsides quadraginta frumentumque exercitui Mandubraciumque ad eos mittit. Illi imperata celeriter fecerunt,obsides ad numerum frumentumque miserunt.

Maniobra militar de César
Caesar, cum septimam legionem item urgeri ab hoste vidisset, tribunos militum monuit ut paulatim sese legiones coniungerent et conversa signa in hostes inferrent. Quo facto, audacius resistere ac fortius pugnare coeperunt.


Cèsar féu sortir els bagatges cap a la ciutat d'Apol·lònia i organitzà les seves legions
Itaque, nulla interposita mora, impedimenta omnia silentio ex castris Apolloniam praemisit. Duas in castris legiones retinuit, reliquas compluribus portis eductas eodem itinere praemisit.
Cèsar, Sobre la guerra civil, III, 75


Cèsar ordena als seus soldats la construcció de naus
Cum in his angustiis res esset atque omnes viae ab Afranianis militibus equitibusque obsiderentur nec pontes perfici possent, imperat militibus Caesar ut naves faciant. Carinae ex levi materia fiebant; reliquum corpus navium, viminibus contextum, coriis integabatur.
Cèsar, Sobre la guerra civil, I, 54


Cèsar envia per endavant cap a Hispània al seu llegat C. Fabio
Dum haec parat atque administrabat, C. Fabium legatum cum legionibus tribus in Hispaniam praemittit celeriterque Pyrenaeos saltus occupari iubet qui eo tempore ab L. Afranio legato praesidiis tenebantur. Reliquas legiones quae longius hiemabant subsequi iubet.
Cèsar, Sobre la guerra civil, I, 37


Cèsar jutja que la pluja pot ser útil per prendre una decisió
Posterio die, Caesar, promota turri derectisque operibus quae facere instituerat, magno coorto imbre, non inutilem hanc ad capiendum consilium tempestatem arbritus est.
Cèsar, Sobre la guerra civil, VII, 27


Dumnòrix i els genets hedus intenten marxar, però Cèsar va darrera d'ells
Dumnorix cum equitibus Aeduorum a castris, insciente Caesare, domum discedere coepit. Qua re nuntiata, Caesar, intermissa profectione atque omnibus rebus postpositis, magnam partem equitatus ad eum insequendum mittit.
Cèsar, La guerra de les Gàl·lies, V, 7

Ordres de Cèsar
Hac re cognita, Caesar mittit complures equitum turmas eo de media nocte; imperat ut paulo tumultuosius omnibus locis peruagentur. Prima luce magnum numerum impedimentorum ex castris mulorumque produci deque his stramenta detrahi mulionesque cum cassidibus equitum specie ac simulatione collibus circumuehi iubet.
Cèsar, La Guerra de les Gàl·lies, VII, 45


Cèsar marxa cap al país dels nervis
Itaque nondum hieme confecta, proximis quattuor coactis legionibus, de inprouiso in fines Neruiorum contendit et, priusquam illi aut conuenire aut profugere possent, magno pecoris atque hominum numero capto atque ea praeda militibus concessa uastatisque agris, in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit.


Disposició de la línia de combat de Labiè
Hostes interim, quorum dux erat Labienus, aciem derigunt mirabili longitudine non peditum sed equitum confertam, et inter eos leuis armaturae Numidas et sagittarios pedites interposuerant, et ita condensauerant ut procul Caesariani pedestres copias arbitrarentur; dextrum ac sinistrum cornu magnis equitum copiis firmauerant.
Cèsar, De Bello Africo, 13



dissabte, 4 de juny del 2011

Alumnes de segon...

Fa relativament poc temps que em trobava en la mateixa situació que vosaltres; tenia a les portes el gran esdeveniment de la selectivitat! Els nervis estaven a flor de pell, ningú les tenia totes del que havia de succeir en breu; masses coses depenien d'aquells maleits exàmens, però, al cap i a la fi, la gent, amb una certa experiència, em deia, tranquil·la, si has superat el batxillerat, la selectivitat és teva.
Òbviament, en aquell moment, presa dels nervis i de mals auguris, res tenia sentit, era igual el que em diguessin, jo havia de superar allò que des de la meva perspectiva era quelcom impossible...
Pot ser han estat el pas dels anys el que m'ha fet veure que aquelles persones tenien en gran part la raó; és un moment de la nostra vida important, un moment decisiu, però un moment pel qual estem preparats!
Només vull dir-vos que coratge, tranquil·litat, i inspiració. L'esforç, la clau de tot plegat, ja l'heu demostrat al llarg d'aquests dies.

Alhora, sé que algunes de vosaltres us quedeu pel mig del camí, però no patiu, res és impossible d'aconseguir; ni aprovar exàmens impossibles, ni pujar mitges necessàries; jo, us animo, des de l'esforç i el treball, a aconseguir-ho; vosaltres també podeu!!


divendres, 3 de juny del 2011

Quin tòpic literari s'amaga?

Us proposo un joc ben senzill! Consisteix en llegir una sèrie de poemes i averiguar quin o quins tòpics literaris s'amaguen darrere del poema!

Tranquil·les, però, que només hi apareixen tòpics explicats a classe.

Quan sapigueu de quins tòpics es tracta ho heu d'anotar en forma de comentari!

A la salida de la cárcel
Aquí la envidia y mentira
me tuvieron encerrado.
Dichoso el humilde estado
del sabio que se retira
de aqueste mundo malvado,

y con pobre mesa y casa
en el campo deleitoso
con sólo Dios se compasa
y a solas su vida pasa
ni envidiado ni envidioso.

                              Fray Luis de León



             Copla I
Recuerde el alma dormida,
avive el seso e despierte
 contemplando
cómo se passa la vida,
cómo se viene la muerte
  tan callando;
  cuán presto se va el plazer,
cómo, después de acordado,
  da dolor;
cómo, a nuestro parescer,
cualquiere tiempo passado
  fue mejor. 

                          Jorge Manrique
 

Fue sueño ayer, mañana será tierra...
Fue sueño ayer, mañana será tierra.
¡Poco antes nada, y poco después humo!
¡Y destino ambiciones, y presumo
apenas punto al cerco que me cierra!

Breve combate de importuna guerra,
en mi defensa, soy peligro sumo,
y mientras con mis armas me consumo,
menos me hospeda el cuerpo que me entierra.

Ya no es ayer, mañana no ha llegado;
hoy pasa y es y fue, con movimiento
que a la muerte me lleva despeñado.

Azadas son la hora y el momento
que a jornal de mi pena y mi cuidado
cavan en mi vivir mi monumento.

                                 Francisco de Quevedo 


En tanto que de rosa y de azucena
En tanto que de rosa y de azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
con clara luz la tempestad serena;
y en tanto que el cabello, que en la vena
del oro se escogió, con vuelo presto
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena:
coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre.
Marchitará la rosa el viento helado,
todo lo mudará la edad ligera
por no hacer mudanza en su costumbre.

                                       Garcilaso de la Vega 
  
Gaudeamus igitur
Alegrémonos pues,
mientras seamos jóvenes.
Tras la divertida juventud,
tras la incómoda vejez,
nos recibirá la tierra. 

¿Dónde están los que antes que nosotros
pasaron por el mundo?
Subid al mundo de los cielos,
descended a los infiernos,
donde ellos ya estuvieron.  

Nuestra vida es corta,
en breve se acaba.
Viene la muerte velozmente,
nos arrastra cruelmente,
no respeta a nadie.
     
                                Anònim


Carminum III (A Delio)


Acuérdate de conservar una mente tranquila
en la adversidad, y en la buena fortuna
abstente de una alegría ostentosa,
Delio, pues tienes que morir,
y ello aunque hayas vivido triste en todo momento
o aunque, tumbado en retirada hierba,
los días de fiesta, hayas disfrutado
de las mejores cosechas de Falerno.
¿Por qué al enorme pino y al plateado álamo
les gusta unir la hospitalaria sombra
de sus ramas? ¿Por qué la linfa fugitiva
se esfuerza en deslizarse por sinuoso arroyo?
Manda traer aquí vinos, perfumes y rosas
—esas flores tan efímeras—, mientras
tus bienes y tu edad y los negros hilos
de las tres Hermanas te lo permitan.
Te irás del soto que compraste, y de la casa,
y de la quinta que baña el rojo Tíber;
te irás, y un heredero poseerá
las riquezas que amontonaste.
Que seas rico y descendiente del venerable
Ínaco nada importa, o que vivas
a la intemperie, pobre y de ínfimo linaje:
serás víctima de Orco inmisericorde.
Todos terminaremos en el mismo lugar.
La urna da vueltas para todos.
Más tarde o más temprano ha de salir
la suerte que nos embarcará
rumbo al eterno exilio.


                                                 Horaci

 Vive, y ama
Vive, y ama, y emplea esa hora frágil de tal modo,
que cuando la oscura mano del poder refulgente
separe a uno del otro, a marido o a mujer,
el pobre superviviente no llore al despertar.

                                                 Robert Louis Stevenson