dijous, 16 de febrer del 2012

Narracions amb algun referent clàssic...

AFRODITA

Va ser una matinada d'un dissabte, a les deu i mitja, anava cap al camp de futbol que jugava un partit. Anava concentrat i ficat en el partit, era importantíssim per a la lliga.
Vaig creuar un pas de zebra i a la volta de la esquina vaig veure una noia asseguda i trista. Era prima, la pell d'un color carn de tota la vida, encara tirant més cap al color blanc, un pèl llarg, de color castany tirant a ros, lleugerament ondulat, ulls castanys, els típics. Em vaig atracarme per sebre que li passava. La veritat és que no sé per què li vaig parlar, tenia molta de presa; vaig deixar la meva motxilla al terra i em vaig seure devora de ella:

-Escolta et passa alguna cosa? -li vaig dir
-No, per què?- em va contestar
-Et noto estrany.
-Ah no res! -va dir
-Va, digues, que et pasa? -li vaig preguntar de nou
-La meva vida és una merda! -va dir amb rabia
-Per que?
-Sóc una desgraciada, no tenc amics ni treball.. La vida m'ha donat s'equena..
-Doncs toca-li es cul – li vaig dir per animar-la

Va començar a riure, era preciosa, encara que sigui una desconeguda em va caure be.

-Vaig a jugar un partit ara, faig tard, vols venir? - li vaig preguntar
-Es clar! - em va responde mes animada
-Per cert, com et dius?
-Afrodita, tu?
-Ares – li vaig dir amb un somriure

Varem començar a caminar i al arribar al camp ella es va quedar a la grada i jo vaig anar al vestuari, em vaig guanyar una bronca, pero vaig conèixer a la noia mes bonica del mon, m'havia enamorat. Al començar el partit la vaig veure que m'animava i em vaig motivar. Al minut 21 vaig ficar un gol de cap, li vaig dedicar i em va fer una forta abraçada.
Al acabar el partit, em vaig dutxar i vaig anar-la a cercar a les grades ilusionat, la vaig veure amb un noi d'uns devuit anys, s'estaven besant, no m'ho podia creure i em vaig anar a ca meva trist, amb els ulls plorosos i amb una cara d'imbecil. Mentres caminava, vaig sentir un cotxe xocar i una veu d'una noia, vaig anar corrent cap al lloc de l'accident. La havien atropellada, estava en terra tirada quasi sense respiració. Em vaig atracar i la vaig collir de la ma, tenia dificultats per respirar, s'estava morint. Se la varen dur a l'hospital, no va poder sobreviure. Estava destroçat, vaig anar a la seva tomba i li vaig posar una nota:
Vaig trigar una hora a conèixer-te i un dia a enamorar-me de tu. Pero trigaré tota una vida per oblidar-te”

Joan Fernàndez
Cultura clàssica
1r premi