Ja fa dies que vàrem llegir uns textos al voltant de la divinitat de Cronos, però per circumstàncies variades encara ara no els hem pogut tractar. He decidit fer-ho hic et nunc, així tancarem d'una vegada el tema.
Hem remunto a la primera generació dels déus, quan
Gea (la Terra) tota sola va engendrar
Urà (el Cel), amb les mateixes proporcions que ella per regnar els dos junts. Més tard, gitant-se amb Urà va donar llum els Titans, entre ells Cronos, i les Titànides. També va tenir els Gegants, que es dividien en dos grups: els Ciclops i els Hecatonquirs.
A mesura que naixien els fills d'Urà i Gea, eren llençats a un abisme obscur anomenat
Tàrtar, del qual no podien sortir per estar encadenats per fortes cadenes. Malgrat els precs de Gea, Urà no accedia a lliurar els seus fills, per la qual cosa Gea va conspirar contra ell. Va proposar el pla als seus fills i tan sols Cronos (el Temps), el més jove, va accedir a ajudar-la. Va lluitar amb el seu pare i el va vèncer, tallant-li els genitals amb una poderosa falç que li havia donat Gea. Dels testicles que van caure a la mar, barrejats amb l'escuma, va néixer Afrodita.
Cronos va suplantar el seu pare Urà, que abans de marxar li va vaticinar que ell també seria desterrat per un dels seus fills.
Cronos va alliberar els seus germans, que li van jurar fidelitat eterna. Va agafar com a esposa la seva pròpia germana Rea, amb la que va tenir sis fills:
Hades,
Posidó,
Zeus,
Hèstia,
Demèter i
Hera.
Cronos, tement el que el seu pare li havia dit, es tragava els seus fills a mesura que anaven nasquent.
 |
| Cronos devorant un fill i Rea asustada |
 |
| Rubens |
 |
| Goya |
Rea va decidir venjar-se d'aquesta crueltat i quan va néixer l'últim dels seus fills, Zeus, li va donar una pedra envolta amb bolquers, la qual Cronos va engolir sense adonar-se'n.
Rea va confiar el seu fill a les nimfes Melianes, les quals se'l van endur a una cova al mont
Ida, a Creta.
Zeus es va fer gran i es va rebel·lar contra el seu pare; Cronos, derrotat, es va veure obligat a tornar la vida als seus fills que havia devorat. Al final va ser llançat al Tàrtar.