Alea iacta est: de novembre 2010

Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma. Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta; precisament el nom de thermae deriva del grec θερμός thermós, 'calent', ja que a l'antiga Grècia ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics.

Termes romans de Caesaraugusta.

Però va ser durant l'Imperi, quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'aqüeductes.

Les estades termals eren, dins de la diversitat, similars en tot l'Imperi. Normalment constaven de les estades:

Palestra: Pati central al qual s'obrien totes les altres estades i es podia practicar exercicis físics.

Laconicum: Bany de vapor.

Apodyterium: Vestidors. Habitació pròxima al pòrtic de l'entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.

Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per la d'aigua calenta.

Frigidarium: Era la sala destinada als banys d'aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal.lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatiae).

Caldarium: Bany d'aigua calenta, l'alveus. Era l'habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia a la banyera o dipòsits d'aigua calenta anomenats llaura.

Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.